Xevi, el mag pioner

No és gens fàcil parlar o escriure sobre en Xevi, el mag de Santa Cristina d’Aro. I no ho és des de bon principi perquè no se sap per on començar: si per la seva intensa vida més enllà de la professió, si pels seus inacabables coneixements de països i persones, si per la seva professió, si pels seus arxius i col·leccions... Triar és difícil i resumir és dolorós. Però alguna cosa caldrà intentar.

Jaume Balagueró

Icona autòctona –i cada vegada més internacionalment projectada– de l’esplèndid moment de forma del cinema fantàstic i de terror, Jaume Balagueró ha visitat Girona per participar en un cicle de xerrades de cineastes, “Pla Contraplà”, promogudes pel Museu del Cinema amb motiu del seu desè aniversari. El director arriba en tren, més o menys una hora abans del començament de la conferència, i ja d’entrada sorprèn per la seva proximitat. El seu rostre, lluny de transmetre la inquietud que se li suposa als auteurs del gènere –David Cronenberg i George A. Romero, per exemple, semblen extrets d’una de les seves pel·lícules– traspua un impagable sentit de l’humor i una desarmant tendència a la mordacitat, especialment quan es tracta de valorar les crítiques hiperbòliques –siguin bones o dolentes– i el remake nord-americà de REC, l’existència del qual va conèixer per Internet. Comentem el primer tràiler de la fotocòpia i coincidim que la fidelitat a l’original resulta fins i tot ofensiva.
Jaume Balagueró, la persona, sembla l’estructura narrativa d’un dels seus films: comença bé, correcte, acadèmic i, a mesura que va calant en l’interlocutor/espectador, acaba generant un clímax d’encomanadís engrescament. La xerrada es planteja com una mirada, títol per títol, a cadascun dels seus treballs. I comencem, naturalment, pel principi.

ART I GASTRONOMIA? Crous i Roca

No és cap acudit. Què tenen a veure una llebre, Ferran Adrià, Santi Santamaria, Joan Roca i Joan Crous? Respondre implica tornar a la Documenta de Kassel d’ara fa un any, furgar en les misèries d’allò que anomenen cuina d’autor i, finalment, aterrar en la veritat sedimentada que la Fundació Valvi de Girona ha capturat en forma de catàleg i d’exposició. Sembla complicat, però no ho és gens. La història no té pèrdua.

Pere Arquillué

"Són tres quarts de quatre de la tarda i arribo al Cafè del Sol, just davant del Teatre Municipal, un teatre que aquests dies està en plena activitat. L’endemà s’estrena Coral romput, la primera producció d’El Canal – Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. L’obra, dirigida per Joan Ollé, compta amb un estol increïble d’actors, entre ells Pere Arquillué, a qui estic esperant assegut en una de les taules de fora el cafè mentre prenc un tallat i fumo un cigarret. Ell arriba poc després embolicat amb un llarg abric, amb unes grans ulleres de sol i escoltant música amb un iPod. Ens saludem, és un actor que impressiona, potser per la seva veu potent, potser per la seva gran presència... no ho sé, però el cert és que en la distància curta es mostra afable i enraonador, i durant un quart d’hora compartim una agradable conversa sobre l’obra a punt d’estrenar-se i els projectes que portarà a terme poc després."

Totes les Colometes de l'any Rodoreda

"En la literatura catalana, la Mila i la Colometa són dos exemples de personatges femenins que aconsegueixen la llibertat a partir de l'autoconeixement"

Marjane Satrapi

Recentment, la dibuixant i guionista iraniana Marjane Satrapi, autora de Persèpolis, una novel·la gràfica de to autobiogràfic que després d’un gran èxit editorial arreu del món ha estat adaptada per ella mateixa en forma de pel·lícula d’animació, va venir a Girona per recollir el premi Liber Press de periodisme. L’obra, que narra l’experiència vital d’una nena de vuit anys que creix en un país, l’Iran, marcat per un règim repressiu, fins que s’exilia a Europa on també descobreix la soledat i certa marginació, té la capacitat de traspassar la individualitat i tractar sobre temes universals fent ús d’una fórmula que combina amb gran equilibri les reflexions i l’humor. D’indubtable valor humà, les històries dibuixades de Satrapi no paren de rebre elogis i premis. Dels darrers, destaca el Premi del Jurat de la passada edició del Festival de Cannes i la nominació al Globus d’Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Museu del Cinema

El Museu del Cinema de Girona, seu de la col·lecció Tomàs Mallol i també de no poques iniciatives per a la divulgació i la fruïció del setè art, celebra els seus deu anys de vida en un esplèndid moment de forma. La revista Contagi es va voler sumar a la commemoració encarregant un ampli reportatge a un prestigiós guionista, però aquest va desaparèixer en estranyes circumstàncies després de començar a fer muntanyes amb el puré de patata i afirmar que marxava amb Richard Dreyfuss en una nau espacial. L’únic que es va poder recuperar de la seva efímera feina és un manuscrit que, presumiblement, recull les seves experiències amb la gent que, dia rere dia, fa possible el museu. Aquesta és la reproducció íntegra de la seva darrera obra que, per cert, serà donada al mateix museu per a la seva catalogació.